i no hi haurà ningú al teu costat,
és el teu destí, ... a la fi , estàs condemnada a lluitar sola.
T'han parit per cuidar dels plats trencats.
I caminaràs tranquila, indecisa moltes vegades,
perque ningú t'ha explicat mai que era açò de la política,
que hi havia qui es jugava a daus les vides dels demés, els amors i desamors
Descobrint el món dels monstres al que de petita tenies por.
Rabiaràs, i escopiràs sang ...tal vegada maleiràs els Deus
d'aquells que manen sense manar
i cansada, te n'aniràs a dormir
amb l'extranya sensació de que res ha canviat,
que tot .... continua igual.
Shhhhhhhhttttt !!!!
